El grupo de la costera Vilanova i la Geltrú (Barcelona) que abanderó y popularizó el término del Seattle Catalán vuelve a la carga en el 2012 tras su debut en 2008 con “Mientras Daba Vueltas de Campana”, un disco producido por los iconoclastas Charly Chicago y Carlos Ann, que les hizo nacer con la etiqueta de revelación del indie en aquel año. Ahora, y tras un prolongado silencio, vuelven con un espléndido nuevo trabajo con el que seguramente sea el título más largo del año: “Decálogo de Poemas Desesperados y Una Canción de Amor”. Esta vez cuentan con la producción de Pere Serrano y el inagotable Paco Loco, que desde su centro sónico en Puerto de Santa María ha sabido conectar el espíritu de dos importantes ciudades costeras hoy olvidadas: la propia y la de los de Vilanova. Como si entre los puertos de lo que habían sido poblaciones marítimas neurálgicas para Cádiz y Barcelona, se hubiera construido un canal musical inspirador que une magistralmente el indie y el grunge.
Venancio y los Jóvenes de Antaño som un quintet acústic (veu, guitarra, trompeta, contrabaix i percussió) de Barcelona; fem cançons pròpies en català i castellà, partint del bolero i el son cubà però amb pinzellades d’altres estils (samba, jazz, rumba…). Tot i ser un projecte relativament nou, tots els músics de Venancio tenim una llarga experiència a grups com Costo Rico, Coetus, Caracola, l’Original Jazz Orchestra del Taller de Músics o La Sucursal S.A.
Els Patch són un grup de germans, que a finals del 2011 es van reunir per fer sonar les seves cançons. Aquesta peculiar família té el seu propi estil, un estil capaç de moure's entre la tendresa i la potència, entre el folk atmosfèric i el rock més salvatge. A la música de Patch hi podem trovar la influència de bandes americanes com Wilco, The White Stripes, Black keys, Elvis Perkins, Bon Iver o Ryan Adams. De bandes més pròximes com Very Pomelo, Mishima, Nacho Vegas, etc. I també de grans clàssics com Bob Dylan, Lou Reed, Neil Young, Tom Waits...
Soweto neix a la Vila de Gràcia l'any 1998, les influències de la música Jamaicana i els sons tradicionals de la música negra fa que un grup d'amics decideixin trobar temps per reunir-se i començar una experiència desafiant, reproduir tota la música que fins al moment només escoltaven i admiraven. El camí no va ser fàcil, però la banda desprès del seu primer concert al 1999 es va començar a consolidar i agafar un altre caire, de manera que el grup troba en els escenaris i el seu públic una forma de canalització i projecció de la seva música. La banda segueix el seu curs de manera lenta però sense pausa, hi ha canvis de membres, comencen els concerts i actes d'importància. Cada vegada, i com a músics amb plena projecció, la seva música es de més qualitat i les seves intervencions son més ressaltades per la crítica. Això fa que avui dia Soweto sigui un dels grups més emblemàtrics dins de la música Jamaicana de Barcelona.
El nostre estil es basa en la música pop-rock amb una barreja d’influències britàniques i americanes. Les lletres expliquen situacions i sentiments de les nostres vides quotidianes i les de les persones que ens envolten. El nostre objectiu és passar-ho bé i començar a tocar en directe.
